¿Què és una bona practica?
Una bona practica per a mi, és aquella que permet als infants construir
el seu propí camí cap a l’aprenentatge. Però per a què això s’aconseguesqui, és
necessari que l’adult, en aquest cas l’educador/a, posi a l’abast dels infants
totes les eines adequades per aconseguir els objectius proposats. Els objectius
i els aprenentatges que es promouen sempre estan relacionats amb el currículum
de cada etapa. Però per assolir-los cada educador/a elegeix el camí que vol
seguir perquè a la fi, considero que l’educador/a és la que passa tota la
jornada amb els seus alumnes i és la que al llarg del curs acaba coneixent les
característiques del grup-classe i per
tant, sap trobar la millor manera per assolir tot l’establert al currículum.
Quan jo vaig fer les pràctiques em considerava bastant preparada per pensar ,
organitzar i realitzar una bona pràctica. Però com tota persona que comença,
deixes de banda molts altres factors que gairebé son més importants. Pensar una
pràctica és fàcil, penses un projecte
valores si es compatible amb el grup d’edat al que va dirigit i et poses
a treballar. Però ara que ja han passat
4 anys des de que vaig fer les pràctiques i considero que ja conto amb una
petita bossa plena d’experiència, veig que una bona pràctica és molt més. Per
començar una bona pràctica es considera quan desperta l’interés dels infants, i no hi ha
millor manera de despertar-lis aquest
interès quan “les bones pràctiques” surten de els seves pròpies accions,
és a dir, dels seus interessos, gustos, passions, per això es tant important
mantenir una mirada i una escolta ben
activa a l’aula. Per altra banda, cal ser conscient que les expectatives que es
posen sobre algunes pràctiques poden variar i s’ha de ser conscient per poder
millorar-la o en alguns cas deixar-la de banda, perquè la intenció educativa
que ens havíem proposat es perd per falta de viabilitat. O en casos contraris,
la pràctica té tant d’èxit que cal seguir treballant sobre el mateix tema,
afegint practiques.
L’actitud de la mestra també té molt a veure, per exemple quan jo vaig fer les pràctiques ara me’n adono, que
l’actitud de la tutora era més “tradicional”. I amb Tradicional em refereixo a
treballar el que ve programat any per
any a les aules, de la mateixa manera i
les mateixes coses, sense sortir d’aquesta organització. He de reconèixer, que
jo vaig fer les pràctiques a l’aula dels nadons, i per tant no s’expressen de
la mateixa manera que els més grans per poder treballar a partir dels seus interessos, però per tot
això, no hi ha excusa per allunyar-se de la innovació, la varietat, etc. Els
infants creixen, i cada any passen per les aules infants diferents , per tant anem a programar
practiques di
ferents ajustades als nous infants.
Tres nous exemples de bones practiques
L’hort
Aquesta bona practica que he escollit,
és un porjecte que s’ha duit a terme a L’ESCOLA
BRESSOL LA CASSONA. “Amb aquest
projecte ens proposem que els nostres infants puguin viure i conviure amb la
natura i els seus elements. Un hort és un tros de terra per a conrear-hi
verdures, fruites, llegums, i plantes aromàtiques per la cuina. Un dels
objectius principals és fer viure als infants la transformació que ens mostra
la natura, gaudir de les activitats i sentir plaer de menjar aquests productes
tan necessaris per a una dieta equilibrada.”
A Partir d’aquest projecte surten un
gran nombre de bones practiques. Treballen amb les pells de les fruites per fer
bosses aromàtiques, amb les fruites recollides del seu hortet preparen les
seves pròpies amanides, recullen les llegums les tasten crues i després les porten a la
cuina perquè la cuinera els hi prepari un bon plat, utilitzen les fulles seques
per fer murals, dibuixos o altres activitats.
He escollit aquesta pràctica perquè em
sembla molt interessant que els infants prenguin
consciència d’on surten els aliments, del treball que porta tenir cura d’un
hortet i sobretot perquè permet familiaritzar-se amb els aliments que moltes
vegades són els que menys els hi agraden, com són les verdures.
El valor de la natura
“Aquest projecte vol oferir a l’infant un material que
li permeti estimular els sentits, conèixer l’experimentació directa, aprendre
les qualitats més evidents d’alguns elements del nostre entorn, descobrir les
diferents sensacions i experiències que aporten aquestes activitats a través
dels sentits i gaudir del plaer de jugar i compartir el temps amb els altres nens/es
i adults.”
El projecte consta de tres maletes. Cada una
d’elles tindrà un color i el seu contingut correspondrà a un trimestre del
curs. Cada trimestre es treballarà una de les maletes. Per exemple la maleta
groga es treballarà el primer trimestre , dintre d’aquesta hi haurà activitats
relacionades amb la tardor, dites, contes, cançó de la tardor, etc. A les
altres maletes conté material semblant però amb temàtiques diferents.
He triat aquesta pràctica perquè em sembla que és
diferent a les pràctiques que hi havia al llistat. Són de caire més cognitives
i la idea de les maletes em sembla molt interessant. Tal volta, per al meu gust
modificaria algun dels continguts de la
maleta, ficaria per exemple, fruits relacionats amb la tardor, en el cas de la maleta groga .És a dir introduiria a les
maletes més material manipulatiu , en el qual els infants poguessin
experimentar i viure de més a prop tot el que es mostra i se’ls ensenya.
Les emocions a l'escola, a casa...
El professorat de l’escola
les Arrels després de rebre formació sobre l’educació emocional, el centre
decideix començar un projecte al respecte. Conten amb la col·laboració de les
famílies.
Han intentar incloure el projecte en el marc del treball d’intel·ligències
múltiples.
“Cada cop i de forma generalitzada
els nostres alumnes són més dispersos i amb una manca gran d'atenció. Tenen
molta energia i han d'aprendre a regular-la i canalitzar-la. Demanem un
assessorament en educació emocional que portem a terme durant el 1r trimestre.
Comencem a desenvolupar el projecte a partir del 2n trimestre” .
A partir d’aquí al centre es comencen a treballar les
emocions dels infants. El primer treball
que posen en pràctica és la conscienciació de les emocions per posteriorment passar
a regular-les. Ho fan a través de la verbalització dels seus estats d’ànims,
parlar com es senten , s’identifiquen amb els personatges dels contes
treballats.
De les pràctiques que
he triat, aquesta és la que més m’agrada perquè li donen importància al món
emocional dels infants. A les aules també es treballen les emocions dels
infants, però no de manera intencionada i per tant a vegades podem deixar de
banda alguns aspectes. Aquest projectes a partir de la planificació s’ocupa de que tots els infants aprenguin a
reconèixer les seves emocions i els ensenya a regular-les.Per tant permet fer
una avaluació posterior.
3 Entrades a tres blogs diferents:
